Pera conseguirho, hem investigat seguidament als arxius que 'ns ha sigut possible consultar y molt principalment al de la Corona d'Aragó, deu inestroncable d'ont ha brollat la major part de les cites de documents contingudes al cos de l'obra, quasi be tots ells ignorats pels que de Numismàtica catalana havien escrit.

Hem estudiat també, ab l'atenció qu'hem pogut, les coleccions públiques y particulars en les que 's conserven monedes catala- nes, com son les dels Museus de Gerona, de Vich y de Barcelo- na, la de l'Academia de Bones Lletres d'aquesia darrera ciutat, qu' havia pertenescut al canonge Ripoll; les d'En Rómul Bosch y Alsina, En Joseph Busquets, En Francesc Carreras y Candi, En Bonaventura Renté, tots de Barcelona: dels germans En Joan y En Lluis Torrellas y d'En Francesc Montsalvatje, de Gerona; d'En Joseph Prats, de La Bisbal; dels senyors Saderra y Bolós, d'Olot, y altres y altres.

per En Francesc Garreras y Gandi en diferentes publicacions, y per En Mariano Pano al «Boletín de la Real Acadèmia de la Historia». L'any 1892 En Vidal-Quadras y Ramon donà a l'estampa, ab profusió de làmines, el Gatàlec de la seva colecció, la més rica de monedes catalanes, algunes raríssimes.

També devem al Rosselló un preciós opuscle sobre monedes comtals del Rosselló y de Besalú qu' havia deixat inèdit el Sr. Finalment, En Artur Pedrals, encarregat de les ilustracions numismàtiques de l'edició de la « Historia general de Espafía» de D. Montaner y Simón, hi enclogué algunes monedes catalanes no publicades enlloc més, acompa- nyant llur dibuix de notes explicatives.

Respecte dels documents inèdits, els transcrivim ajustantnos a llurs originals y dels que solament hem vist la copia, a aquesta. De les precedents enunciatives són de notar la dels sous de moneta íiova, que no poden referirse més qu'a una emissió de diners feta pel comte Be- renguer Ramon, que per les llurs empremptes o pel llur valor fossin di- ferents dels batuts anteriorment tant per ell meteix com pels seus predeces- sors, y també la dels sous de plata d'Espanya ka•:^minos o cathinos^ qu'e- ren els dirhems aràbics que duyen gravat el nom de Kacem o Kacim\ fos- sin els encunyats en temps d'Abderramàn III als anys 942 y 943.

Finalment, acompanyem la reproducció gràfica dels exemplars de les monedes descrites, tretes sempre qu'hem pogut directa- ment de les monedes meteixes, y les altres dels dibuixos publi- cats, especialment dels de l'obra de M. segons diu En Vives *"', fossin els encunyats posteriorment, en temps de Jahya Al- Mothalí (1024-1035) del seu immediat predecessor Al-Kacim (1017-1023).

S'imposa en primer terme completar, o intentarho al menys, Testudi de les fonts do- cumentals en que deu basarse Texacte coneixement y l'encertada classificació dels exemplars qu'al present se coneixen y dels que cada dia 's van descobrint, continuant la tasca començada per ]^]n Salat, que, feta excepció d'alguns dels opuscles y articles in- dicats, havia quedat molt descuydada; s'imposa, ademés, la con- veniència d'afegir a la descripció de les monedes catalanes ja publicades, la de les que no ho han sigut y 's guarden en dife- rentes coleccions; y s'imposa, per fi, la necessitat d'estimular la diligència dels aficionats y dels coleccionistes pera que busquin les moltes que consta s'encunyaren y fins avuy no s'han trobat, proporcionàntloshi les noticies indispensables pera coneixeries y classificaries degudament el dia més o menys llunyà en que per ventura cayguin en llurs mans.

Això es lo que "ns hem proposat al escriure aquest llibre.

En aquestes parts, qu'hauríem pogut fer molt extenses, com se podrà deduir de les nombrosíssimes cites de documents que 's fan al text del llibre, hem procurat ésser molt concrets. Les Monedes Catalanes 33 unces d'or cin-t, vilio (vell) spanescho bono et opíiino ei placibile : en docu- ments del any 1032 "); unces d'or cii)-t, jaavi aut cepii aiit almeçdi aiií alcarovi : en documents del any 1036 ^-'; mancusos d'or : en documents del any 1018, etc.

Així, deixem de copiar la majoria de les llicencies d'encunyar otorgades a diferentes loca- litats per estar quasi totes dictades en iguals termes y ser suficient posarne algunes poques com a mostra de lo que són les altres. 'S)- mancusos, Juculus de aiiro cocto dispensabile : en documents del any 1032 (4»- mancusos de Spania : en documents del any 1030 ; mancusos d'or cuyl, jaaris vel amuris vel ceptis sive alman~oris : en docu- ments del any 1033 '7'; mancusos d'or cuyí, de Spania, amoris aut ceptis dispensabiles : en docu- ments dels anys 1032 y 1033 '^^^\ mancusos d'or cuyt, de mami Bonnom Ebreo y de manu Donom : en docu- ments dels an N-s loiy y 1030 'O)- mancusades : en documents del any 1031 ('°'.

Per circomstancies independents de nos- tra voluntat, no hem pogut aprofitarnos tant com hauriem de- Les Monedes Catalanes xiii sitjat de Ics coleccions que foren d' En J.

Armengol y En Ramon de Siscar, així com tampoc de la qu'havía començat a reunir En Artur Pedrals poc avants de morir. Manel Vidal-Quadras sols hem pogut disposar del Gatàlec.

y de l'aragonesa que "1 meteix rey féu batre a Sarinyena; de les encunyacions de monedes forasteres, sobre tot franceses y castellanes, fetes en diferents llocs per orde de Pere III, etc, etc.